Octubre

La lluna em va mirar,
i va dir que em deixa
sols un mes trist a l'any
per plagar-lo d'angoixa

Jo vaig triar octubre
per nàixer, per morir
també per escriure
No és tot això patir?

I sempre em contesta
de la mateixa manera,
amb gelada i tempesta
pluja freda als cabirons

Fa pocs dies que espere
vore ploure per la ciutat,
però ara s'ha enfosquit tot
i s'esborra el recel amagat

Vull obrir i mirar cap a dalt
però potser mai no ha plogut
i qui picava terra era un pardal
i l'obscuritat era només meua.